FEM EL CRANC

Temptant amb imatges.  La platja de Sta.Ana. Porta de la Costa Brava, abans de l'ampliació del Port de Blanes.


http://www.excursionsanfibies.blogspot.com


 T'HI VENS?

Això que llegeixes és un document que no te més motiu que voler convencer-te que val la pena que t'hi uneixis a nosaltres. Com que no som una secta amb un pensament únic sinó variat, plantegem diversos tipus de textos perquè tel's llegeixis. Tots ells son introduccions per motivar-te. Escull la introducció que més t'agradi o més plagi a la teva personalitat i no donis importancia a les demés :-):


Introducció 1) 

El factor identitari:  SENTIR-SE CRANC

..Pot ser t'ha passat desaparecebut. T'has sentit cranc alguna vegada?  Potser ho has sentit una mica però no t'hi has acabat d'identificar mai del tot.  ..La nostra teoria és que tots som una mica crancs en el fons, però no ho reconeixem.  T'invitem a autodescobrir-te i a fer el cranc d'una manera seriosa i autocompromesa.  T'invitem a acompanyar-nos en les nostres travesses, a passar-te hores seguides entre ostres i musclus i caminant de costat. Sentiràs l'esència de l'element aigua i de l'element roca d'una manera especial . ..I si t'agrada comprendràs, comprendràs perquè els crancs, no han volgut evolucionar cap a d'altres formes de vida i han preferit seguir crancs.


2) Factor cultural: UNA NOVA MANERA DE FER EXCURSIONS

L'excursionisme és cultura i la cultura excursionista està molt arrelada a Catalunya..  Molts son els qui han fet travesses a peu per els indrets més bells del pais. L'excursionisme s'ha desplegat històricament en moltes facetes. L'escalada, el kayakisme, les excursións en bicicleta, l'esquí de muntanya, etc..  Si ens parem a pensar podriem dividir en moltes activitats en "de mar" o "de muntanya", però per separat, i quasi sempre l'excursionisme es de terra.  I La cultura del mar i de l'excursionisme de terra ha viscut sempre separat.  Les persones que els agrada caminar per la muntanya, quan ocasionalment s'acosten a la costa per exemple, ho fan també en calçat de muntanya i arriben puntualment per GRs o camins de ronda, seguint el que marquen les fites o les guies al respecte.     Per altre banda, la gent que l'agrada nedar o pràcticar la navegació no ho considera "excursionisme", ho consideren unicament esport (natació, surf, etc..) o bé oci viatger si fan per exemple rutes llargues amb velers.  En el kayakisme si, molts es consideren que fan excursionisme, un excursionisme de mar, no surten de l'element marí, com a molt, els qui naveguen un bon tros, es paren ocasionalment en alguna platjeta, descansen i continuen remant la resta del temps, sovint a una distància notable de les roques..

La nostra aposta és gaudir ocasionalment de la franja litoral de la manera més íntima i pròxima. Íntima amb un ecosistema peculiar;  el que no es visita bé fent només excursions per camins de ronda ni tampoc exclusivament nedant o timonejant sobre qualsevol embarcació.

Entre les roques i l'aigua es concentra una grandíssima diversitat vegetal i animal i te característiques peculiars. La separació entre els dos elements no és una linia recta impermeable; les onades s'encarreguen de que això no ho sigui..   Tanmateix, son espais de natura on gairebé mai es percep la quietut..    En això també resulta diferent de la muntanya o de la navegació..   A muntanya hi han molts dies amb el cel tranquil, damunt d'una barca molts dies la mar està tranquila també, però a tocar de roques..  fins i tot quan tot sembla plàcid, en molts indrets solem trobar moviments d'aigua originals, petits remolinets, vaivens de pujada i baixada d'aigua considerables, petites rissagues i moltissima mena de variants que s'hi conjuguen..  Tals efectes al litoral naturalment es multipliquen, i poden esdevenir dramàtiques quan la mar està alterada, però per poc alterada que estigui és perillós també si no es prenen prudències específiques. Amb mar alterada desaconsello totalment aquesta mena d'excursions, sobretot sense bon coneixement del medi o sense bons equips de protecció (que tot sigui dit en cas de temporal no servirien tampoc de res), qualsevol intent en aquest sentit passaria a ser un esport de risc o directament una conducta suicida sense excuses.   ...Hi han besties que suporten els impactes de l'onatge. Els crancs mateixos..  grans cracks del tema!.  És maco sentir-se cranc, imitar-los...   pero no cal perdre el seny d'humans, no? ;-)


Ei ..Però, realment això no està inventat?

Obviament que si, des de que el primer Homo Sapiens (i anteriors) va topar amb el litoral, segur que va fer alguna excursió litoral, qui sap per quins possibles motius..
 Els recollidors de musclos i de moltes altres coses que brinda la natura estan tips de recorrer indrets rocosos; els banyistes de platja, alguns d'ells també es solen desviar de tant en tant del seu epicentre i tendeixen a aventurar-se amb xancles i algun cop arriben a una cala del costat i en tornar ho expliquen als seus amics o familia. I desde la cultura del mon de l'escalada hi han hagut irradiacións en aquest àmbit. Hi ha gent que bouldereja per els sostres de les coves i després es deixa caure a l'aigua alegrement ..i s'hi torna a enfilar a la mateixa paret i així tantes vegades com el cos aguanti.  Per altre banda s'hi han fet algunes vies ferrades en alguns sectors de costa determinats; l'Albert Gironès, gran referent a Sant Feliu de Guixols, fà unes poques décades va equipar tota una serie de vies ferrades en algunes roques de la zona.  ..Personalment jo de petit i d'adolescent, sol o amb amics meus, especialment amb un d'ells (David Brujo) anavem -sense equipatge ni res obviament-, a fer el "perrocranc" (terme inicial que ell va denominar per les nostres aventures.. i que després jo he acurtat una mica)  a les roques costaneres més properes al poble.
Fer el perrocranc era una manera lúdica de esquivar la monotonia i l'agobi de les platjes plenes de gent.. I potser també una actitut en si mateixa.  Anavem a fer el crank però també el gos..  una mica a lo hippypunky;  havia una mica d'això també. Ens distreiem en qualsevol cosa, com els gossos quan van olorant per aquí i per allà. És el que millor podiem i SABIEM fer.

Tot això estava de conya. Hi feiem nosaltres (o jo sol molts altres cops) i ho feien i fan molts altres individuus repartits per totes les costes, sobretot joves adolescents. Roquejar per aquí i per allà, cadascú al seu rotllo, cadascú pot tenir una mica d'esperit de cranck potser, o de gos, o de calamar, o de tomaquet de mar en els descansos..també. Els referents poden ser moltissims.

 Un dia però, i des de una perspectiva potser més posada en el mon del cumbayisme o de l'excursionsime (tot i que sense voler perdre tampoc l'esperit perrocrank) em vaig proposar fer alguna travessa més llarga ...I cullons ...Em va sorgir la reflexió:  Com és que no hi han "rutes" d'aquesta índole?..  I es que aquestes menes de travesses, per a convertir-ho en algo més consistent i que adquireixi una dimensió que la lligui amb la cultura de l'excursionisme vaig veure que hi havia un buit.  Un buit un xic sorprenent al meu entendre.

Pretenc plenar aquesta buidor, estimular el plaer envers aquesta mena d'excursions, aportar-lis sentit desde un punt de vista tant esportiu com cultural, i aprofitar el potencial que tenen per servir-nos d'eina també, de cara a la sensibilització ecològica del nostre entorn. La franja litoral és un indicador molt precís de moltes alteracions que s'hi donen. Les excursions per tant poden tenir un interès també per a molts científics o naturalistes que ens poden acompanyar.  Per tant, no es tracta només de "fer el cranc" sinó en certa manera, de "salvar els crancs" (més molts altres animals inclosos)


3) El factor experiencial

Podria haver dit experimental, però m'agrada més dir-ho en la forma gramàticament incorrecte "experiencial". Quines experiències t'atrauen? Potser ets dels que els agraden una mica les coses poc comunes o gens comunes i que t'aporten bones sensacions al respecte. Pot ser ets dels qui els agraden els reptes..

 Els últims segles han abundat les persones que han aplegat ambdues característiques; persones que s'han enfilat per parets de roca o per fosses submarines... per buscar gestes noves, diferents i superar reptes..
 Fent el cranc sentiràs una mica emocions d'aquest tipus. Experimentaràs que pots aventurar-te per llocs que potser no t'havies parat a pensar que poguessin esser recorreguts. T'aportarà una nova dimensió dinàmica vital i es més, incrementaràs la teva personalitat en un major nombre de facetes que les que portaves fins al moment a la teva llista. Si o si?

4) Factor esportiu

Fer excursions anfibies és com una triathló. Un triathlo si que pot combinar mar i muntanya però és un esport. I fer travessses crustàcies també ho és i te certa vesemblança.
A les travesses crustàcies nedes, camines (corres si vols) i no vas en bicicleta... però grimpes. Lo bò es que a diferència de les triathlons pots combinar la proporció de les diferents activitats en cada etapa segons les teves ganes d'una o d'altre.
 Les travesses crustàcies això si, no son un esport competitiu perquè quan un arriva a certa platja  o caleta sensacional la temptació envers la bellesa es tanta que un no pot evitar parar-se.


5º El factor del  "Mira això, i allò!!, osti si!, i lo d'allà"

En les travesses crustàcies podem parlar amb el qui tenim al costat dret (fent el cranc i en cas que avancem cara a la paret ;),  quan no avancem tant amarats a la roca podem girar el cap i parlar amb tothom, i més bé que si per exemple fem altres activitats com anant en bicicleta o esquiant.

I a més podem parlar explicant cadascú peculiaritats diferents del que es troba.. perquè el que tenen aquestes travesses es que cadascuna fa una mica la seva; Una persona pot passar caminant sense mullar-se per damunt d'una pedra per exemple, mentre que simultaniament el company prefereix nedar per damunt d'una posidonia..  I allò que un no veu ho veu un altre, sorgeixen converses ilustrades amb una gran diversitat d'elements en directe que acompanyen. Això potser no ho fan tant els crancs, que van solitaris. En aquest sentit les excursions es poden assemblar més al que fan altres bèsties ; ).

També pot ser que en algun cas, tingueu interacció social amb alguna de tals bèsties!. Sempre recordaré en aquest sentit l'anècdota d'una companya meva, que un dia tot estant caminant per damunt d'unes pedres de vora Canyet (Sta.Cristina d'Aro), un pop li va robar, dels seus mateixos peus, les sandalies!!..  Us podeu trobar de tot i més.



******

Properament ampliaré els continguts d'aquesta web.


 Més informació del projecte al blog:  http://www.excursionsanfibies.blogspot.com